Despertar l’ànima de la pedra...
Josep Maria Gilibets i Castells va néixer el 7 d’abril de 1959, a Solsona (Lleida). De mare cosidora i pare mecànic, aviat demostrà el seu interès per la manipulació i construcció d’objectes de manera artesanal. A més, incentivaren també aquest esperit artístic l’existència d’un germà pintor i l’afició del seu pare pel ferro forjat.
No obstant això, durant molt temps aquest ambició quedà relegada en segona instància, a cavall de la seva màxima aspiració: ésser guarda forestal. No fou fins el 1995 quan prengué contacte per primer cop amb el món de l’escultura. En un primer moment, destinà els seus esforços a la fusta, guiat per les instruccions d’un mestre local. D’aquesta època, destaca un joier on figuren un seguit de filigranes i el nom de la seva muller.
Aviat, però, prengué consciència del seu vertader anhel: l’escultura en pedra. Per això, establí contacte amb els Artesans del Pi de Sant Just, un col·lectiu d’individus que es dediquen al treball de la pedra, ja sigui en tasques artístiques o més rudimentàries. Allí aprengué les tècniques claus d’aquest art, com és apunxonar, buidar, etc., i li mostraren el tipus d’eines i estris que havia d’utilitzar.
La seva trajectòria com escultor en pedra mostra una millora continuada de la tècnica. Inicialment, començà esculpint figures primàries com són crucifix, venus paleolítiques i gregues, entre altres. Però, poc a poc, s’anà especialitzant en la producció artesanal de capitells, fonts, gàrgoles i caixes. També ha treballat en la concepció de bustos per encàrrec – a partir de fotografies i altres imatges – i rostres de personatges cèlebres – com és el cas de Sòcrates –. A més, ha realitzat alts i baixos relleus de tipologia molt diversa.
El procés de concepció d’una peça exigeix diversos passos. Inicialment, estudia la figura a esculpir sobre el paper, incidint en les seves proporcions, cavitats, contorn, etc. Posteriorment, trasllada aquesta aproximació al fang a fi d’obtenir un motlle que guiï el procés. Ja per acabar, esculpeix la figura, servint-se exclusivament de les eines manuals tradicionals (mall, escarpra, punxó, entre altres).
Pel que fa el material, treballa eminentment amb pedra de la comarca, ja que és un material dur el qual resisteix molt bé els cops i fregaments. Malgrat tot, també ha treballat amb altres materials com el marbre i la pedra calcària.
Josep Maria és, avui, una persona entregada a la seva afició i interessada a mantenir aquest ofici mil·lenari. Per ell, cada peça que concep és quelcom únic i irrepetible; una obra que s’ha de saber valorar i apreciar com a tal.
|
|
 |
